Barnasants - Capçalera

Qui som

El Projecte Cultural    

L’any 1996 la cançó d’autor passava pels seus pitjors moments, i més si tenim en compte el paper destacat que va tenir, en les dècades dels anys seixanta i setanta, en la reivindicació de la nostra llengua en particular i la nostra cultura en general, així com en les llibertats. Malgrat aquest context gens favorable, es va plantar la bandera de la resistència amb un petit cicle de nou concerts de cançó, que va tenir com espai i centre operatiu les Cotxeres del Barri de Sants, d’aquí en ve el nom, Barnasants.  

El Projecte cultural Barnasants Cançó d’Autor doncs, va néixer amb l’objectiu de donar impuls a la cançó d’autor, d’encarnar l’esperit i els valors que va representar el moviment de la nova cançó, de fer-la conèixer a les generacions més joves de manera en que constitueixi un pont de comunicació amb les generacions anteriors i fomentar-ne la transmissió i l’escolta.

Entenem la cançó d’autor com a paraula musicada, cantada, és el missatge, és una cançó que convida a pensar, a reflexionar. És una inversió en qualitat, que transcendeix les dècades sense perdre vigència, la cançó d’autor, com el teatre o el cinema d’autor, és una aposta per la cultura en negreta i subratllat.


Si la cultura, per a qualsevol país, és una inversió estratègica, per nosaltres encara ho ha de ser més.

A dia d’avui la bandera segueix en peu, amb més de 100 concerts arreu dels territoris de parla comuna, produccions pròpies, concerts especials, edició de material discogràfic i literari, Ha esdevingut  la trobada de la cançó d’autor més rellevant del continent, junt al Club Tenco italià.

Com a projecte viu, avança i cimenta les bases de la construcció d’un projecte cultural en xarxa, vinculat al territori i a les persones que, esdevenint còmplices, mantenen viva la flama de la cançó.

Pere Camps, director


Barnasants Internacionalista

El Barnasants va formalitzar la seva acció de “diplomàcia exterior” l’any 2008, amb la 13a edició, que va dur fins a Cuba la cloenda del Festival.

Semblava clar que un festival d’un país com el nostre, bressol del moviment de la nova cançó, amb tot el que va representar sobretot en el terreny cultural i social, en la seva primera sortida internacional havia d’anar a parar a l’illa, amb un elevat nivell cultural, amb un dels índex de desenvolupament humà més elevats del món, on la creació artística és desbordant i gaudeix de gran recolzament pels diferents actors que conformen la societat. A més, de ser el bressol del moviment de la Nueva Trova, la qual té d’una forta influencia al continent llatinoamericà.

 

La trobada tenia un pretext: homenatjar al cantautor, poeta i pintor Luis Eduardo Aute i es va allargar durant una setmana sencera, del 16 al 22 de març de 2008. Al voltant de Luís Eduardo Aute, es varen organitzar múltiples expressions culturals.

 

El concert homenatge al voltant del títol ‘La Troba le canta a Eduardo’, va tenir lloc el divendres 21 de març a l’Auditori Karl Marx de L’Habana. El teló de fons estava constituït per tres bandes murals pintades pels reconeguts artistes plàstics cubans, Kcho i Rancaño. Al concert hi varen participar: Carlos Varela, Amaury Pérez, Santiago Feliú, Liuba María Hebía, Vicente Feliú y Silvio Rodríguez. Cada artista va cantar dues cançons de Luis Eduardo Aute versionades per a l’ocasió. El concert va ser enregistrat i retransmetre en directe per Tele Sur i per la ràdio cubana.

 

La setmana de cloenda a La Habana estava composada de diferents activitats, entre elles l’intercanvi cultural amb cantautors catalans: Roger Mas, El Fill del Mestre i Òscar Briz.

 

Els concerts van contribuir a seguir construint la sinergia iniciada amb els cantautors cubans que havien estat a Barcelona actuant dins del marc del festival. D’aquella cloenda va sortir a més a més un acord amb un dels referents culturals del país caribeny, el Centro Pablo de la Torriente Brau, dirigit per l’intel·lectual cubà Víctor Casaus. Cada any un o dos joves cantautors de l’illa son programats al Barnasants, consolidant els ponts entre les nostres dues cultures. La clausura del Barnasants a Cuba, va tenir una repercussió tan en els mitjans de comunicació com en els cercles culturals llatinoamericans.

 

L’any 2009 es va seguir expandint la línia internacional de la programació. Es varen anar consolidant els lligams amb els italians del Club Tenco i es va continuar en la línea de complicitat amb el continent llatinoamericà. L’any 2010, el Barnasants va arribar als quinze anys amb una programació més completa, prometedora i arriscada que mai: 86 concerts, amb 34 presentacions de nous treballs discogràfics, en el curt espai de temps que va del 15 gener al 28 de març, amb un total de 16.614 assistents.

 

La XVena edició es va presentar sota el lema “Països Valencians” convidant en tot moment a la reflexió cultural i lingüística, d’aquesta realitat territorial. En la seva edició número quinze, Barnasants es va consolidar com el gran punt de referència de la cançó d’Autor a Catalunya i a l’Estat Espanyol, i al costat del Festival Tenco de Sant Remo (Itàlia), com un del grans festivals europeus d’aquest gènere. El Barnasants va ser convidat a donar una xerrada al Festival Club Tenco a on proposà, en una conferència, entre d’altres coses la creació, en un futur proper, d’una xarxa de festivals europeus de cançó. A més a més, per celebrar la seva XV edició, Barnasants va incorporar a més, per primera vegada, la concessió de dos guardons propis: el Premi de Cançó d’Autor, (premi a la trajectòria), i el Premi a l’Activisme Cultural.

 

L’any 2011, el fil llatinoamericà segueix ferm i guanya gruix, amb dos noves activitats, que tornen a projectar al Barnasants com a punt de referència cultural en aquell continent: un homenatge a l’artista xilè, brutalment torturat i assassinat pels militars feixistes, Víctor Jara, i la celebració dels cent anys de la revolució mexicana. Aquesta celebració que va comptar amb una àmplia representació d’aquell país, León Chávez Teixeiro, M. Inés Ochoa, Mauricio Díaz El Hueso i Paco Barrios El Mastuerzo. L’any 2011 també es signa un acord per tres anys amb el Festival occità Sèm e Serem, per al intercanvi d’artistes i per portar endavant projectes transfronterers, i es segueixen enfortint els ponts culturals amb els països llatinoamericans, a través de la programació d’artistes d’aquest continent per una banda i articulant projectes per una altre.

 

Es el cas de l’Homenatge a Benedetti, que va ser l’excusa perfecta per articular la presència a Catalunya d’una amplia representació, de diferents generacions, de la realitat de la cançó d’autor uruguaiana: Samantha Navarro, Daniel Drexler, Ana Prada, Diego Kuropatwa, Rossana Taddei, Jorge Drexler i Daniel Viglietti. Aquesta va ser sens dubte la delegació més nombrosa d’artistes d’un mateix país que mai havia acollit el Barnasants. I al mateix temps, va ser la primera vegada que el Festival va comptar amb el recolzament de les institucions democràtiques del país d’origen, el Ministeri d’Assumptes Exteriors, el Ministeri d’Educació i Cultura, l’Ambaixada i el Consolat de d’Uruguai i la Intendència de Montevideo. L’implicació va ser total, tant en el terreny econòmic com cultural. També la Casa Amèrica Catalunya i el Barnasants van firmar un acord de col·laboració cultural, que va ser de gran importància per fer possible aquest projecte. Cada artista va enregistrar dos temes dedicats o amb poesies de Mario Benedetti. En el cas de Daniel Viglietti, va poder estrenar a Catalunya l’espectacle Viglietti recuerda a Benedetti, que va protagonitzar amb el poeta. Del resultat d’aquest homenatge sorgí un nou treball discogràfic que es titularà Benedetti al Barnasants i va ser presentat en un concert especial d’homenatge a Mario Benedetti en la clausura de la 17ena edició del Festival que tindra lloc a Montevideo. Els 7 concerts varen tenir gran afluència de públic, una excel·lent crítica musical i una important repercussió cultural tant a Catalunya com a l’Uruguai i altres països llatinoamericans.

 

Aquesta repercussió, així com l’èxit cultural assolit pel projecte, van ser les llavors necessàries per a l’elaboració d’un nou projecte molt més ambiciós al que des del primer moment tant la Intendència de Montevideo com el Ministeri de Cultura de l’Uruguai varen donar el seu suport.

 

En aquesta primera visita de la direcció del Barnasants, es va consolidar un gran projecte d’organitzar una Biennal catalano-uruguaiana de cooperació, intercanvi i construcció cultural. La cloenda de la XVII edició del Festival Barnasants a Montevideo el 2012, va ser el primer esglaó d’aquest projecte d’internacionalització. Entre 2012 i 2013 es va dur a terme aquesta Biennal Cultural Catalunya-Uruguay, gràcies a la qual. Un intercanvi que va durar un mes, i en el qual el públic uruguaià va poder gaudir d’una mostra de cançó, poesia i teatre català. Al 2013, l’intercanvi tingué lloc en sentit invers, amb una mostra d’art contemporani, teatre i música uruguaianes a Catalunya.

 

Per a l’edició 2016, Primera edició de País Convidat amb la República Bolivariana de Veneçuela, van seguir el 2017, amb el Xile Violeta Parra i Víctor Jara, el 2018, l’Argentina d’Atahualpa Yupanqui i el 2019, L’Uruguay de Alfredo Zitarrosa, reprenent el fil, en menor mesura, de l’èxit de la bienal de 2012.

 

En els últims anys, s’ha establert com a Projecte Cultural en Xarxa, amb més de 25 seus, realitzant produccions pròpies, concerts especials com va ser l’any 2015 les “Sis Hores de Cançó a Carretera de Sants”, enregistrant o promulgant l’enregistrament de material discogràfic, promocional o audiovisual de paraula musicada.

Programació Barnasants 2019

Consulta la programació completa del festival d'enguany. Segueix tots els concert i actes de ben a prop