Grata i agradable sorpresa

Grata i agradable sorpresa la que em vaig portar amb el concert d’Eduard Iniesta. Em va encantar. No era la primera vegada que el veia en directe, cosa que encara dóna més valor a la sorpresa, si entenem sorpresa com una alteració personal causada per un imprevist.

El músic català (a la foto acompanyat de Xavier Lloses al fons), que també és advocat, presentava el disc Els set pecats. I si d’alguna cosa peca en Iniesta, és de tocar de nassos. Els set pecats és un disc curt, o a mi m’ho fa, i el va tocar d’una tongada, de cap a peus, començant per la primera cançó i acabant per l’última, és clar.

Això va fer que per allargar una mica més l’actuació, afegís alguns temes a la cua, entre ells un homenatge a Piazzolla o un tema tradicional jueu d’aquells que et posen els pèls de punta i et fan aixecar de la cadira. Hi ha en aquestes composicions que fan referència als pecats capitals, una mica de tot. Sabor de jazz, metalls que emulen les fanfarres balcàniques, aromes àrabs i regust de les arrels de la música tradicional catalana.

Entenc que dit així pot semblar que es tracta d’un poti-poti, però, renoi, allò sona de conya. També val a dir que es presentava amb una banda nombrosa, poc habitual en els escenaris si no fos perquè anavem d’estrena. Fins ara, vull dir fins dissabte passat, no havia vist mai un Eduard Iniesta tan complet. Sabia que era un mestre de tota mena de guitarres. De fet, toca envoltat d’elles com un senyor que col·lecciona de pernils. Ja no canta tan com en discos anteriors i deixa que sigui la música la que parli per ell.

I déu ni dó el què parla. Diu tantes coses, que no sabria pas per on començar. Ja ho he dit, em va encantar. La llàstima és que, un cop més, el Luz de Gas no es va omplir. Pocs crítics a la sala, quan es mereix un reconeixamet superior. Gangues de sortir en un moment en què tothom s’omple la boca parlant dels Manel i dels Amics de les Arts. La comercialitat guanya i sempre guanyarà. La qualitat, queda per uns quants privilegiats. I, jo, després d’aquest concert, no puc deixar de considerar-me un d’ells. ')}