Anivesari feliç

Com era l’hora de fer el vermut, vaig calçar-me les botes de set llegües per assistir a la roda de premsa prèvia al concert de celebració del desè aniversari de les Nits de l’Art. Allà hi eren uns quants amics. Entre ells els cantautors Dani Flaco i Rafa Pons, amb qui vaig sortir al pati de la saleta de la seu de la SGAE per fer una cigarreta (a la foto els esmentats donant-li al fum). Quin parell de cracks, aquests dos. Per fer temps i mentre esperàvem que arribés en Pere Camps de la reunió que tenia amb les altes esferes del departament de Cultura, primer en Rafa i després en Flaco, van agafar la guitarra i es van posar a cantar asseguts en un tamboret de tres potes. Com el cap de família es retardava i els minuts queien com pluja de març, en Marc Gall va ocupar el lloc del director del festival i va conduir la cerimònia amb una desimboltura que ja voldria més d’un polític. Tot girava al voltant d’aquesta dècada que celebren els de les Nits de l’Art, una productora de Gavà que té com a objectiu fomentar l’ofici artesanal de fer i interpretar cançons. Què bé que sona, això. Aquesta filosofia és el pal de paller en el què se subjecta el projecte Vengo a cantautar, un projecte que el BarnaSants apadrina des del 2004 fidel a la seva arriscada aposta.  Per aquest desè aniversari han organitzat un sarau per diumenge a partir de les set de la tarda, què és l’hora perfecte per fer el primer gin-tònic. Com ja us podeu imaginar, en aquest concert que es realitzarà a la sala germana del Luz de Gaz, hi participaran en Flaco i en Rafa, però aquí no s’acaba la cosa. El llistat és impressionant. També pujaran a l’escenari Alejandro Martínez, Gerard Costa, Jordi Lligadas, Meritxell Naranjo i Lucas Masciano, per citar-ne uns quants, que no tots. Les Nits de l’Art, a més a més, aprofitarà l’avinantesa per premiar amb un reconeixament especial per la seva implicació en el projecte a Pancho Varona, Carlos Chaouen, Pere Camps i Quique González. Vetllada completa, vetllada comansi. Feta la roda de premsa (mai he entès per què li diuen roda si només pregunten dos), vam abandonar el palauet medieval que la societat d’autors té al passeig Colom de Barcelona, per anar a fer una canya en un dels baretos d’allà al costat. I no us enganyo pas si us dic que amb una birra al davant, la informació és molt més escumosa que si es dóna a seques. Salut.

Pep Triboulet ')}