La revolució segons María Inés Ochoa

Com que el BarnaSants estrenava programació a l’auditori Josep Carreras de Vila-seca, vaig apuntar-me a l’excursió per descobrir que a la comarca hi ha vida més enllà de la petroquímica i Port Aventura. L’auditori és com una caixa de fusta, amb una acústica immillorable i unes butaques còmodes amb prou espai entre les files com per què no se’t dormin les cames. Setmanes abans havien actuat Els Pets, així que deu estar preparat per a patir sacsejades rítmiques enmig d’una programació centrada principalment en la clàssica. Entre un extrem i l’altre, entre el pop i el simfonisme, es troba María Inés Ochoa. Després d’escoltar la seva col·lecció de cançons populars, d’aquelles que els seus avis cantaven a l’escenari de la vida, m’atreviria a dir que el seu estil encaixa més amb la música tradicional que amb la cançó d’autor. Potser hauria estat molt positiva una col·laboració amb el cosins-germans del Tradicionàrius, a qui d’aquesta manera també se’ls haguessin obert les portes de Vila-seca. La cantant mexicana, filla de la desapareguda Amparo Ochoa, va descarregar tot el seu potencial dramàtic interpretant unes composicions de caràcter costumista (a la foto). Retrats de la societat del seu país datades entorn a la revolució zapatista. Alguna ranxera, un corrido, peces estretes del folklore d’una època que va marcar un abans i un després en la historia de Mèxic. María Inés Ochoa ja havia presentat aquest mateix espectacle a l’edició anterior del BarnaSants. Però l’excusa per tornar a entrar en cartell amb aquest muntatge era que a l’auditori Josep Carreras gravava un disc en directe. Un cedé que formarà part de la col·lecció del festival. ')}