Els “maquisards” del Barnasants

El 1996, Albert Pla inaugurava el primer cicle del Barnasants, a les emblemàtiques, per molts motius, Cotxeres de Sants. El proper quinze de gener, a l’Auditori de Barcelona, en Cesk Freixas serà el primer d’una norantena de cantautors programats en la quinzena edició d’un Festival, que avui es un punt de referència pels amants de la cançó d’autor.

Arribar fins aquí només ha estat possible per la xarxa de complicitats que es va anar teixint des de aquella primera edició de deu concerts fins ara. Joan Manel Parisi, gerent del secretariat de Sants, Hostafrancs i La Bordeta; Pere Alcover que fou regidor de Sants-Montjüic  i Francesc Osán,  aleshores coordinador del districte; Antonio Franco, director de El Periódico; Enric Casas, responsable d’imatge de l’ajuntament de Barcelona; la Vicky Gómez de ComRàdio; Ramon Muntaner, delegat de la SGAE a Catalunya; el Josep Lluís Ivars; el Carles Giner i més endavant el Manuel Magriñà,  tots de Telentrada de Caixa Catalunya. I també des de el primer moment, el treball indispensable dels periodistes musicals. Sobretot del Txusqui, del Donat, l’Esteban, el Miquel, el Jordi i el Pere Pons, entre d’altres, que foren dels primers.

En el camí, han estat claus en el reforçament d’aquesta xarxa Carles Sala, aleshores tècnic de Cultura de la Generalitat; Daniel Negro, el boss del Harlem; Josep Lluís Marce, un del fixs als concerts dels primers anys de les Cotxeres i que ha estat artífex del concepte metropolità del Barnasants; el Josep Maria Dutren, que es va fer càrrec de l’Espai, avui desaparegut a cops de totxo, i que immediatament va tirar connexions cap a les Cotxeres, i el Xavier Bru, que va fer el mateix des d’El Periódico.

Però si hi ha algú que va fer possible el gran salt del Barnasants, fins a convertir-se en el Festival que es avui, ha estat  el Fede Sardà, que ens va oferir la sala Luz de Gas com a seu imprescindible i va facilitar que coneixes el Xavi Vila, executiu de la Damm i persona amb un sensibilitat a prova de màrquetings.

Aquestes companyes, aquest companys, entre d’altres, han fet possible que el que va ser una idea, fruit d’una conversa nocturna d’un grup d’amics –entre els quals hi havia Javier Krahe i Jaume Sisa– a la Sala Eligeme de Madrid, es convertís en aquest aparador de la cançó d’autor. Han estat i son els maquisards del Barnasants. I es que les idees no viuen sense la complicitat i el treball col·lectiu.

Pere Camps, director del Festival Barnasants ')}