El cantautor no es destrueix: es transforma

Per Jordi Bianciotto

L’etiqueta de cantautor ha deixat de sonar antiga. No fa gaire, tothom se’n desmarcava: evocava estètiques remotes, aridesa, crispació. Ara, en canvi, pot servir per emmarcar la proposta del creador indie que enregistra les seves cançons a casa amb un ordinador, o del grup que fa anar textos costumistes amb bona cal·ligrafia, o del trobador que s’alimenta de polirritmes africans i consignes altermundialistes. Continuem tenint problemes per definir què és i alguns li qüestionen el significat, però la paraula torna a circular i ara s’aplica a coses una mica diferents que fa uns anys.

Per això, un festival de cantautors té tant o més sentit que temps enrere. Però tampoc pot ser exactament igual que llavors. Aquí, BarnaSants pot i ha de fer un paper troncal de trobada i desenvolupament del cànon cantautor. A Catalunya vam viure fa dècades una edat d’or de la cançó que entenem com a clàssica, i aquella escola, encara viva, se solapa ara amb propostes que disposen d’altres referents: potser no beuen de la trova cubana ni de la chanson tradicional, sinó de les personalitats singulars de la nova cultura pop, del folk visionari d’última generació o, simplement, de cap tendència concreta sinó de la suma de totes elles, un exercici ara més possible que mai gràcies a l’accés immediat a totes les músiques del món que permet internet.

Han canviat els xips, els canals i la manera d’escoltar música i de fer-la. Però, enmig d’aquest tsunami de noves idees i suports, d’aquesta turmenta perfecta que està capgirant principis que creiem inamovibles de la nostra civilització, apareixen, tot d’una, el cantant, el guitarrista, el raper, el músic electrònic o el grup als quals la paraula cantautor no se’ls fa estranya; que l’adopten com a pròpia sense complexos ni deutes. Obrim-los la porta i, si ja ho estem fent, obrim-la encara una mica més. El signe dels temps és innegociable. Sort i inspiració en la 17a edició, BarnaSants.

Jordi Bianciotto és periodista, crític musical d’El Periódico i autor de llibres com “Guía universal del rock”, “La revolución sexual del rock” o “Bruce Springsteen en España”.

')}