La nostra gent
Per Roger Palà

En el vídeo promocional d’aquesta edició de Barnasants, titulat ‘Feixisme mai més’, el
director del festival, Pere Camps, fa saltar pels aires el Valle de los Caídos amb una
càrrega explosiva alimentada a base de música i cultura. En el moment de fer detonar la
dinamita, en Pere pronuncia una frase que transcendeix el brogit de la bomba: “va per
la nostra gent”. Tot plegat, acompanyat de fons amb l’Himne de l’Alegria.

“Va per la nostra gent”. Immediatament sorgeix la pregunta: a qui fa referència aquest
concepte, “la nostra gent”? Quin perímetre abarca? Quina n’és l’amplitud? Si tenim en
compte que l’autor intel·lectual de l’acció és un personatge com en Pere Camps,
militant històric de les forces del treball i de la cultura aplegades entorn del PSUC, hom
podria creure que “la nostra gent” implica un espai concret i determinat que no va més
enllà de les sigles d’un partit (en aquest cas, ‘el’ partit). A Catalunya, on el partidisme
polític i cultural segueix marcant la tònica general, sovint “la nostra gent” es limita a
l’àmbit de la tribut més estricta, sigui quina sigui aquesta: de tribus n’hi ha de tots els
colors i, pensin com pensin, totes empren pràctiques similars.

Però qui coneix la trajectòria de l’artefacte Barnasants i del seu autor intel·lectual sap
que en el cas que ens ocupa no és així. Perquè en el cas del Barnasants, “la nostra gent”
no implica ni fronteres ni etiquetes polítiques o musicals. “La nostra gent” és un
“nosaltres” difús i de vegades difícil d’intuir, però que segur que no es pot recloure en
un mapa o en un logotip. “La nostra gent” és tota aquella que comparteix, al marge de
sigles, partits i capelletes, una mateixa certesa: que la cultura, aquest kalashnikov del
segle XXI en paraules del propi Camps, és una arma carregada de futur.

Deia Montserrat Roig que la cultura és l’única arma efectiva a llarg termini si volem
transformar el nostre ara i aquí. La nostra gent seria, doncs, tota la que es reconeix en
aquesta lluita, amb independència d’origens, llengües i militàncies. Un nosaltres
diferent, sense límits ni carnets: el nosaltres del BarnaSants.