Barnasants - Capçalera
Actualitat

de tripas, corazón – per Pere Camps

Corren tiempos de
“Vivir al paredón”
Y habrá que hacer, mujer

de tripas, corazón.

L.E.Aute

 

El 1985 la Maite em va convidar al concert que l’Aute feia a la Monumental de Barcelona. Era el primer cop que el veia en directe. La immensa majoria dels llarga durada del cantant que hi havia al nostre minúscul àtic eren de la Maite. La meva aportació era minsa, tan sols el Forgesound i l’Entre amigos

Sobre aquell concert, la Maite i jo tenim una discussió recurrent: ella diu que hi van actuar artistes convidats i jo sempre li recordo que en aquell concert, afortunadament, l’únic convidat era jo. 

Cinc o sis anys més tard, treballant en una petita companyia de producció i organització d’activitats culturals, l’atzar va voler que el conegués i comencés a treballar amb ell.  

Poc a poc, concert a concert, cançó a cançó, any a any, d’Ufff! a Alevosía, vam anar teixint, lentament, una gruixuda xarxa de complicitats.

Un dia d’estiu, tornant de Castella, no recordo d’on, després d’un recital em va convidar a fer nit a Madrid. 

Era el primer cop que dormia a Jorge Juan. Ens vam llevar tard, molt tard. La seva companya, la Marichu, la seva filla la Laura i el seu fill el Miki, si la memòria no em traeix, estaven estiuejant al País Valencià. 

Així que el cafè ens esperava fora. 

Foren vint-i-quatre intenses hores que no oblidaré mai. Vam recórrer un Madrid diferent, un Madrid de color, d’un color republicà ple de vida, com si ens acompanyés l’esperit de la Residencia de Estudiantes.

Vam anar d’un lloc a un altre, acompanyats de l’Antonio Gasset. Quanta estimulació per les neurones, quin tip de riure, amb el Gasset! Vam estar una estona a l’estudi del Cessepe, que estava de festa. Sempre m’ha agradat com pintava. I vam acabar la nit al Bar Cock prenent copes i xerrant de tot i de res amb la Verónica Forqué. 

Em va presentar un munt de persones, i ho va fer amb el mateix orgull que jo tenia quan el presentava a ell. 

Aquell dia em vaig sentir estimat com un germà. Des d’aquell dia el vaig estimar com el meu germà.

Una dècada més tard, a Cuba, vaig poder organitzar, gràcies Vicente Feliú, gràcies Violeta Rodríguez, un homenatge al polièdric artista que ha estat, i és, el Luis Eduardo Aute, sobretot amb l’exposició antològica de la seva obra pictòrica, que va comissionar Borja Casani i que el va fer especialment feliç.

Aquella intensa setmana a L’Havana, va ser el meu reconeixement a l’artista, un acte d’amor al germà, un brindis a la vida que ell tant va cantar.

Pere Camps

Fotos: Juan Miguel Morales

Programació Barnasants 2020

Consulta la programació completa del festival d'enguany. Segueix tots els concert i actes de ben a prop