Al feixisme se’l combat
Per Laia Altarriba

Quan el Pere Camps em va parlar d’aquesta vint-i-quatrena edició del BarnaSants m’explicava amb passió que seria contra el feixisme. Perquè coincidirà amb el vuitantè aniversari de la desfeta antifeixista davant les tropes franquistes, que van sumir el país en una llarga nit. Com a exercici de memòria del que no es pot repetir i com a homenatge a les dones i homes que van combatre per la vida. Però també perquè aquí i arreu estem patint un auge de l’extrema dreta, com acabem de constatar a les eleccions andaluses amb la irrupció de Vox i reforçament de Ciutadans.

Al cap de pocs dies, allò que el Pere m’havia explicat, explosionava a les xarxes socials en forma de vídeo. I és que el BarnaSants s’ha presentat aquest any dinamitant el Valle de los Caídos. Per ara només de manera simbòlica, malauradament.

Vivim temps de derrota del llenguatge. Temps en què ens diuen que alçar un peatge és violència i protegir-se la cara amb un mocador és terrorisme. Temps en què la televisió pública nostrada blanqueja el feixisme entrevistant en prime time el president de la Fundación Francisco Franco. Temps en què, mentre reproduïm obsessivament una vegada i una altra l’explosió del Valle de los Caídos, creuem els dits perquè un jutjat no imputi el BarnaSants per incitació a l’odi o per qualsevol article de la Llei mordassa.

Necessitem recuperar l’ofensiva. I que dinamitar el Valle de los Caídos no sigui només real al cel·luloide. Com a primera passa de salut pública. Per aturar la feixistització que patim i que és tan útil al capitalisme global actual (que ens mostra la seva cara més descarnada) per continuar depredant les nostres vides i el planeta. «Va per la nostra gent», com diu el Pere.

Al feixisme se’l combat. No és un eslògan. És un cant a la vida, a l’alegria, a la música, a la cultura. És un emplaçament col·lectiu: al feixisme no se’l discuteix, se’l combat. També des dels escenaris. Gràcies BarnaSants per recordar-nos-ho!