Una autèntica perla que cal descobrir i gaudir

Humil i una mica tímida va començar recitant amb una base electrònica creada amb la seva pròpia veu. Un recurs senzill i efectiu, que ja anunciava que la seva veu era un instrument més. Així va començar el recital al Centre Cultural Albareda: sola, en una cadira, amb el piano a l’altra banda de l’escenari, recitant.

Piano i veu, res més li va caldre a Lu Rois per enamorar l’audiència amb un parell de cançons. Vam anar Camí del far i ens vam ficar sense voler al Cau de lluna Dolça i serena, la seva proposta minimalista va omplir amb facilitat l’auditori.

Lu Rois és artista, més enllà de les boniques i delicades melodies, una poeta. I no només per què recita des del cor pedaços de poemes escollits per a cadascuna de les seves cançons. Són poesia també les seves lletres i melodia la seva veu.

Lu Rois va invocar a Joan Salvat-Papasseit, a la samarreta de l’Ovidi Montllor però també a l’actitud punk dels Eskorbuto i la frescor de la poetessa Míriam Cano. Símbols com l’acordió de la seva àvia, en un homenatge familiar que ens demanà que aixequéssim la veu.

Una autèntica perla que cal descobrir i gaudir. Millor, en directe.

marta m.

')}