SENZILLESA SALADA

Sempre és un plaer retrobar-se amb Javier Ruibal. Quan aquest home canta, immediatament es desperta la sensació de plaer que dona escoltar unes lletres que van més enllà del simple negre sobre blanc, acaronades per una fusió de ritmes que sempre tenen regust salat, un sabor a mar que no s’amaga per molt que mostrin referències soul o blues. A L’Auditori, amb una més que bona entrada, el gadità va dedicar el concert de presentació de “Quédate conmigo” a la memòria del cantautor recentment desaparegut Santiago Feliú. Tot un detall, com el de dirigir-se al públic, en els primer compassos de l’actuació, en català. El recital, com és habitual en Javier Ruibal, va passar com una exhalació, en un vist i no vist. La presència del cantautor és una brisa d’aire fresc que agafa embranzida quan busseja en el seu repertori per recuperar peces tan rodones com “La rosa azul de Alejandría” (una clicada d’ull a Vázquez Montalbán que es repeteix en el darrer treball amb “Los mares del surf”). “Pensión Triana”, va ser una altra dels temes que van sonar aquella nit de dijous. Les cançons noves cal escoltar-les més cops per entendre-les en tota la seva dimensió. Aquesta és una de les grans particularitats de Ruibal, per que els seus textos sempre tanquen sorpreses, girs, metàfores envoltades d’un magma regit pel sentit de l’humor i el positivisme. Ruibal en estat pur.

')}