RITMES SENSE BOIRES

Tan se val que navegui per ritmes mediterranis, com que es submergeixi en el folk urbà, que Eduard Iniesta no deixa mai de ser Eduard Iniesta: un músic inquiet que segueix un camí artístic propi i intransferible. Tècnicament impecable, presentava al BarnaSants el seu últim treball discogràfic, “Escampa la boira”, un recull d’onze peces fetes amb la inquietud per trobar respostes. És cert que, a contrallum, tal com va aparèixer a l’escenari de l’Auditori, semblava beneït per l’aureola de Bob Dylan, amb la guitarra a les mans i l’harmònica penjada al coll. Aquestes noves cançons, algunes d’elles inspirades en el seu personatge a “9 malestes”, l’espectacle que ha compartit amb Mercè Sampietro, tenen un altre to que les perpetuades en discos anteriors. Potser són menys volàtils, menys assolejades, però entre les seves notes tanquen una força expressiva que les torna més rocoses.

Amb una més que respectable entrada, malgrat haver actuat dies abans al CAT dins del Tradicionàrius amb un altre format i repertori, Eduard Iniesta va acomplir les expectatives dels presents oferint un concert de proximitat dels que no s’obliden. Ell és un home afable i agraït, dues armes imprescindibles per capturar els ànims dels públic. Tot servit amb una serenitat que de vegades es contradeia amb algunes de les lletres de les cançons que estrenava. Ell assegura que a “Escampa la boira” no trenca amb el passat sinó que incorpora noves actituds. I és cert, per que aquest nou cedé encara el fa més gran.

')}