NIT DE PIANO BAR

De tan en tan un nom desperta la curiositat del blocaire. I el de Rebeca Jiménez va accionar les antenes per les escasses ocasions que per aquí tenim d’escoltar-la. Els motius són múltiples i variats: per que encara edita a l’aixopluc d’una multinacional del disc; per que funciona amb un piano de cua; per que la seva manera d’entendre la música surt de la norma actual i, per què no?, per que és germana de l’actriu Lucía Jiménez. Ella sola va convertir la sala Luz de Gas en un piano bar. Amb la seva veu profunda, va demostrar tenir un sisè sentit per crear melodies suaus i emocionants, de vegades un pèl dramàtiques, que il·lustren tot un seguit de cançons d’amor. El gruix del seu repertori va estar destinat a interpretar les peces que ha inclòs en el seu últim disc anomenat “Valiente”. I és cert, té tota la raó, per que defensar un estil com el que defensa aquesta artista segoviana és necessita una bona dosi de valentia. Amb una entrada de públic considerable per les circumstàncies, Rebeca Jiménez tindrà problemes per trobar actuacions d’aquesta envergadura si no canvia de circuïts i se centra en locals de poc aforament en el que pugui tenir un contacte més de tu a tu amb el públic. En petit comité aquesta noia ha de guanyar molt, moltíssim.

')}