Model Barnasants

Quan em van passar el CD Canta de la Soledad Villamil, nomes la coneixia com actriu, i fonamentalment per la seva participació com a coprotagonista amb el Ricardo Darín d’una excepcional pel·lícula, El secreto de tus ojos, dirigida pel Juan José Campanela, de qui ja havia vist El hijo de la novia i La luna de avellaneda. El primer que vaig fer va ser mirar qui eren els autors de les cançons. Estava Atahualpa Yupanqui, cantor i poeta, exiliat molts cops per defensar posicions progressistes i que fou apallissat, amb especial acarnissament per part d’un escamot militar d’extrema dreta. Estava el Alfredo Zitarrosa, cantautor i narrador, perseguit pels colpistes del seu país -com milers d’uruguaians- i que es va haver d’exiliar fins que tornà la democràcia a l’Uruguai. I també hi havia una lletra de Washington Benavides, poeta uruguaià, que durant la dictadura impulsà el cant popular com a element de resistència.

La Soledad posava la seva veu al servei d’aquestes cançons. Quedava clar que aquesta magnifica actriu era una artista “model Barnasants”: per ella era tant important el “com es diu” (cantar fantàsticament bé) com “l’allò que es diu”, el contingut d’allò que es canta.

Segur que aquest dissabte al Teatre Joventut de L’Hospitalet gaudirem d’un dels concerts grans del festival. ')}