LES CRÒNIQUES D’EN PEP TRIBOULET #6: UC

Un crit ancestral

En contrapartida a la programació d’artistes que formen part de l’anomenada generació BarnaSants, el festival va presentar dimecres en concert una de les bandes més veteranes de la cançó dels Països Catalans. Es tracta dels eivissencs Uc, que segueixen liderats per l’incombustible Joan Murenu (a la foto). Els Uc -un nom que prové del crit ancestral amb el qual es comunicaven els pagesos de l’illa segles enrere-, es van formar allà per l’any 1973 amb la finalitat de recuperar les cançons tradicionals de les Pitiüses.

Des d’aleshores ha plogut molt, però ells insisteixen en donar oxígen a tornades, cants i romanços que en aquells moments tan delicats del franquisme tardà eren en vies d’extinció. En formació de quintet (a la convocatòria va fallar en Victori Planells, l’altre membre fundador que continua a la banda,) el grup va oferir un intens repàs de la seva discografia, amb peces com “Illa pobra” o la sonada “Sa tortuga”, amb la què van iniciar l’actuació. No van faltar, tampoc, alguns dels temes escrits sobre lletres del poeta Marià Villangómez, com ara “Lluna pagesa”. “Terra natal”, “Formentera” o “Cançó de vesprada”, així com algunes de les composicions realitzades sobre textos d’escriptors d’origen àrab dels segle XI com són Al-Sabbini, Ar-Russaf i Omar Khayyam. La sala Luz de Gas va mostrar una entrada discreta per aquest retorn dels Uc a Barcelona. No importa, segur que tornaran i podrem tornar a cantar amb ells romanços tan coneguts com “La ciutat de Nàpols”, regats amb una bona pomada, o dues.… (continuarà)

')}