Les cròniques d’en Pep Triboulet #3: Rossana Taddei

El descobriment d’una veu

Un festival com el BarnaSants serveix per a moltes coses. Una d’elles, i molt important, és per descobrir nous artistes, noves propostes. Dijous al Luz de Gas ens vam quedar d’una sola peça davant la veu privilegiada de l’artista uruguaiana Rossana Taddei. Bé, és cert que ja va actuar la passada edició a l’auditori Barradas de l’Hospitalet dins l’homenatge a Mario Benedetti, però fa un any ves a saber on i com estavam. La qüestió és el present, i el present ens va revifar amb la capacitat interpretativa d’aquesta xouwoman de categoria. La llàstima és que la sala del carrer Muntaner no es va omplir ni de bon tros per veure-la en concert. Però davant la política alarmista del conseller Puig i companyia, és lògic pensar que el personal no va sortir de casa per por a les tempestes de neu que amenaçaven la integritat física dels ciutadans de Catalunya.

Rossana Taddei es va presentar acompanyada per la complicitat del percussionista Gustavo Etchenique. Amb una banda tan limitada a les espatlles, és normal demanar constantment la col·laboració del públic, d’un públic que es va mantenir igual de fred que la temperatura exterior del local. Per començar, una “Samba de Carnaval”, que a l’Uruguai és temps de festa, de Yemanja, de balls i desenfré. El gruix del repertori, però, va estar centrat en el seu darrer àlbum, titulat “Minimal mambo” en el què pràcticament totes les peces són seves. Aquesta artista nascuda a Montevideo i educada a la Suïssa italiana, ofereix un espectacle vivaç i divertit, que ella accentua amb mil i un recursos visuals com el de guarnir-se amb plomes al més pur estil de les vedettes parisines dels temps del cancan, com podeu comprovar a la foto. Algunes referències a Alfonsina Storni o Fernando Cabrera, en talls com ara “Que diría” o “Imposibles”, sempre tamissades per la seva impressionant i educada veu… (continuarà)

')}