Barnasants - Capçalera
Actualitat

Les cròniques d’en Pep Triboulet #1: Inauguració amb Sanjosex

Màximes i tributs sobre l’estora vermella

Nit d’estrena la del 26. Una estrena servida després dels aperitius consumats a la ciutat de l’Havana i al Harlem Jazz Club, però una estrena al cap i a la fi. Les nits inaugurals del BarnaSants s’estan convertint en autèntics esdeveniments socials. Ja són disset edicions, tota una tradició. Potser per això l’accés al Luz de Gas es va transformar en una estora vermella, roja i ben roja en més d’una ocasió, amb l’entrada a la sala de l’esquerrana Anna Simó o la dels iniciatives Joan Herrera i Jaume Bosch. Presència de polítics, doncs, que no de consellers i regidors, encara que les institucions estaven ben representades per Lluís Puig (director del centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional) i d’en Carles Sala (Director de Cooperació i Relacions Institucionals de l’Institut de Cultura de Barcelona), tots dos a la foto acompanyats de l’il·lustre fotògraf Francesc Fàbregas. Amb orelles d’aquesta categoria, el mestre Pere Camps va pujar a l’estrada per dirigir-se a la concurrència que omplia l’hemicile de la sala, i obsequiar al personal amb un dels seus més genuïns discursos d’obertura. Frases carregades de contingut com, per exemple: “Es necessari que els gestors polítics del sistema gaudeixin d’una hegemonia cultural que desarmi aquells que es poden oposar als seus interesos amb suficient força”. Una crida a la revolució des de dins, que s’acompanya de la màxima d’Antonio Gramsci que resa al cartell d’aquesta edició: “Les idees no viuen sense organització”. Reflexione-m’hi.

Aquest cop, el vehement director del festival va endur-se’n alguna cosa més que un pom d’aplaudiments. Els amics artistes li tenien reservada una sorpresa: la interpretació a quatre veus de la cançó “Jo sé d’un home bo”, dedicada a ell i cantada entre el públic pel seu autor, Joan Isaac, en companyia de tres pesos pesants com són Pau Alabajos, Enric Hernàez i Dani Flaco. Em quedo amb aquesta estrofa: “Conec un home bo, imprescindible, / que no l’espanta res, que no té por, / el meu germà, l’amic, la lluna blanca / que fa de la nit fosca, la claror.” Amb versos com aquests, no és estrany que a en Pere Camps se li corressin els nusos de les sabates. Aquesta cançó formarà part del pròxim disc de Joan Isaac i comptarà amb un fitxatge incorporat, el de Luis Eduardo Aute. Al marge de les demostracions d’amor i tribut al guru Camps, els protagonistes de la vetllada van ser els Sanjosex, un grup que mereix tota l’admiració possible després d’aconseguir prorrogar una tercera nit d’actuacions amb el reclam de la gravació en directe d’un CD. Dicotomies de la vida, els Sanjosex tancaven gira obrint un festival que s’expandeix inexorablement pel calendari fins a principis d’abril… (continuarà)


* fotos: el Directo Pere Camps llegint el discurs inaugural (per Juan Miguel Morales), Sanjosex (per Juan Miguel Morales), Lluís Puig, Cales Sala i Francesc Fàbregas.

')}

Programació Barnasants 2022

Consulta la programació completa del festival d'enguany. Segueix tots els concert i actes de ben a prop

Configuració de Cookies


Tanca Més informació