Joan Amèric mata dos pardals d’un tret al Barnasants

Feia anys, molts, massa, que no veia Joan Amèric. Ens vam conèixer abans no canviés el mil·lèni, una època en la què vam mantenir un cert contacte com abans acostumava a passar entre artistes i periodistes. Dient això sembla que enyori temps pretèrits, quan en realitat allò que enyoro és el tracte. Joan Amèric sempre m’ha semblat un cantautor interessant, un home d’una sensibilitat molt especial que estructura les cançons com un orfebre. Melodies treballades fins a l’esgotament i lletres d’un elevat grau poètic, encaixades amb precissió com dos elements tan complementaris com inseparables. Vaig seguir la seva carrera de concert en concert, fins que un dia les nostres trajectòries es van distanciar sense motiu aparent. La vida, la feina, ja se sap. Què us he d’explicar? La qüestió és que ahir ens vam retrobar a un restaurant de les Rambles, al rovell de l’ou de Barcelona (a la foto després del tiberi). En Joan Amèric ara viu a molts quilòmetres d’aquí. A la província d’Alacant, a l’altra banda dels Països Catalans, i ho dic amb la boca plena per molt que el terme li provoqui urticària al sastre de Francisco Camps. La seva activitat es concentra des de fa un temps a efectuar concerts per les universitats, casals de cultura i altres llocs del País Valencià. Em deia, durant el dinar, que feia aproximadament un lustre que no actuava per aquestes terres. I, per sorpresa meva, em va assegurar que fa onze anys que no edita un cedé. La veritat és que aquest no és el moment més dolç que viu la indústria fonogràfica. Per això em satisfà saber que aquesta nit de dijous, a la cerimònia de clausura d’aquesta edició del festival BarnaSants, en Joan Amèric matarà dos pardals d’un tret. Actuarà a l’Auditori i gravarà un disc en directe. “Aquesta actuació se m’ha fet gran a les mans”, em deia. La idea primigènia era la d’oferir un recital ell sol a la guitarra. Però, coneixent-lo, qualsevol podia pensar que el tema no acabaria així. Total, que per el concert d’aquesta vetllada de cloenda comptarà amb sis col·laboradors per interpretar una dotzena de cançons, entre les quals alguna de nova. Comenta que la situació política i social l’ha fet escriure d’una manera més crua. Potser és cert i té raó, però em jugaria el fetge que la retrobada serà molt tendra. ')}