EN JOAN FA DISSABTE

Sembla que a en Joan Masdéu no li afecta la crisi dels quaranta, per que segueix igual de bé i de jove que quan lluïa estampa al capdavant dels Whisky’ns. Continua mantenint una imatge pop, un estil d’entendre la vida i la música que també està contínuament present a les seves cançons. Presentava al Luz de Gas els temes del seu nou disc, “Dissabte”, el segon en solitari des de la dissolució dels Whisky’ns a finals de 2009. Ha trigat tres anys en donar continuïtat a la seva obra més personal, però el resultat és un pom de peces ben estructurades que encomanen bon rotllo per que són efectivament fàcils de digerir per les orelles.

En Joan fa dissabte i torna a començar de nou. Aquest és un esport típic del nostre país. És el que té dedicar-se a l’art. De tota manera, el reusenc segueix tenint bona premsa. És un home afable, una bona persona, i aquest do es reflexa a l’escenari. El concert de dissabte, va ser això. Una festa, una reunió d’amics, amb la veu cantant d’un artista que sempre ha tingut molt clar quina és la direcció a seguir. I això no té res a veure amb que, només entrar a la sala, t’obsequiaven amb un gotet de vermut. Tot un detall.

Així, de lluny, servidor que ja no hi guipa tan com abans, em donava la sensació de veure un Keith Richards jovenet, amb aquest serrell caient en onada sobre els ulls i les patilles corbades. Jersei ample i pantalons estrets, la guitarra acústica entre les mans per oferir un ritme que la memòria el situava als anys setanta. Per exemple amb “Moscou” o amb “Dies sabàtics”, del qual ha fet un clip un xic angoixant amb el seu paisatge post-holocaust. Res que veure amb l’ambient del Luz de Gas, que era ple de vida. La seva va ser una nit divertida de dissabte fent “Dissabte”.

')}