Editorial#1: Un búnquer cultural

Per Jordi Bianciotto

Barnasants afronta la 19ena edició com alguna cosa més que un festival de cançó: és un búnker ideològic, un espai resistent que té més sentit com més complexes són, any rere any, les condicions ambientals per a la cultura. Sí, cultura entesa no com luxe, ni exclusivament com a indústria, que també, sinó com a servei públic. Aliment imprescindible per fer millor una societat; més exigent i menys conformista. Batalles ben vives com la de l’IVA cultural, que ataca amb acarnissament el sector, són assumides pel festival com causes pròpies de primer ordre.

En aquest context turbulent, Barnasants torna a posar el focus en el diàleg de mots i acords, reivindicant una idea de la cançó d’autor clàssica que pot establir lligams amb el folk o la rumba, però no perd mai el contacte amb la realitat i les causes terrenals. Cançó amb arrels històriques, expressada de vegades a través de trobadors venerables que, si el festival no existís, ho tindrien difícil per fer-se escoltar als nostres escenaris. Cançó amb vistes a l’exterior: de Llatinoamèrica a Itàlia, territoris integrats en la programació des de fa anys.

La nostra escena és en transformació i darrerament veiem un degoteig d’artistes de l’imaginari pop que han assumit, en la seva obra, un posicionalment ideològic inèdit que Barnasants no pot passar per alt, i per això se li albira un camp per recórrer si vol continuar sent fidel a la màxima de potenciar complicitats amb universos propers encara que s’expressin a través d’estètiques diferents. Fent-ho, encara serà una mica més poderós del que ja és. Sort i inspiració en la 19ena edició. ')}