DEL SOFÀ A L’ESCENARI

Aquests dies ha fet vuit anys que Dani Flaco va deixar la Seat. I, malgrat el temps passat, ell afirma que segueix tenint la sensació d’estar de colònies amb el col·le. Una bona manera d’explicar que aquest noi de l’Hospitalet, un “infant terrible” de barriada, segueix en un núvol. Fent cançons, actuant per tot l’Estat i augmentant per moments el seu nombre de fans i seguidors. La prova més clara és que a part de les actuacions programades per dijous i divendres a l’Auditori, s’hi afegeix una tercera el pròxim 6 de febrer al mateix escenari.

Ell, però, diu seguir de colònies. És a dir, que no es vol deixar emboirar l’ego per l’èxit que transpira. Presenta el seu últim disc “Versos y madera”, versos per les lletres i fusta per la fusta d’una guitarra amb la que cultiva melodies acoplat al sofà de casa. Aquest treball, fet a mitges entre Bellvitge i Lavapiés, és el resum vital dels seus dos últims anys de vida.

Es diu que aquest és el seu àlbum més tranquil. Els temes han sortit com els sentia, peces de marcat caràcter folk, alguns d’ells sense bateria. A aquesta apreciació, en Flaco aporta un detall que du implícit un senyal de maduresa, la variació voluntaria de les tessitures de la veu, que si bé abans cantava de la manera més aguda possible, ara ho fa amb un tarannà més greu. Ho escoltarem dijous en el concert inagural d’aquesta XIX edició del festival BarnaSants.

  ')}