BARNASANTS’13 #8: Sensibilitat a parells

Sempre m’han agradat les atmosferes que Alejandro Martínez crea en complicitat amb el seu piano. I quan més petit comité és, més acostuma a tocar la fibra sensible de l’oient. Així ho vaig comprovar a la petita sala del centre cultural espanyol de Montevideo la passada primavera. El Luz de Gas va resultar molt gran per aquest exercici d’instrosprecció que el músic fa cada vegada que puja a l’escenari. Presentava cançons noves que pertanyen al seu últim treball discogràfic titulat Orgullo, però totes elles encaixen en la seva línia personal de composició. Aquest és un altre dels components que fan interessant l’obra d’Alejandro Martínez. Demostren que sap per on va i per on s’ha de moure. Qualitat que comparteix amb el seu company de cartell, Javier Álvarez que, segons diuen els papers, és un dels renovadors de la cançó espanyola dels anys noranta. Són dues generacions unides per a un fi de comú: fer de la paraula, música.

')}