BARNASANTS’13 #03: Els descobriments sorpresa

Que consti en acta que un festival com el BarnaSants també serveix per descobrir valors amagats entre l’atapeït bosc del silenci mediàtic. I, tot just una setmana després del concert inaugural, pujava a l’escenari del Luz de Gas la vallesana Esther Condal per presentar el seu disc de debut Home (s’ha de llegir en anglès). La curiositat va somriure quan de seguida la vam sentir versionar el Wil wood de Paul Weller i, posteriorment, l’Alice de Tom Waits. Valor no li manca. I ho fa amb una serenor que demostra maduresa artística, malgrat ser una primerenca en l’art de l’edició discogràfica. Acompanyada de sis músics, es nota que Esther Condal treballa en l’intent de crear-se un univers sonor propi i intransferible. Una alquimia d’autor que beu de fonts pop-folk, però puntualment perfumades amb aromes jazzístics melanconiosos que li donen un to molt més agradable a les orelles. La noia promet en part per la funció productiva del guitarrista David Soler que ha sabut accentuar el potencial de la cantant. Per tot plegat, no ens queda cap dubte que l’etiqueta de veu revelació amb que l’ha premsa l’ha batejat aquests dies de promocions, està més que justificat. Definitivament: ens agraden les sorpreses d’aquesta mena.

')}