Amb 10 pebrots (o més)

J.M. Hernández Ripoll

Una monstruosa nau alienígena amb forma de tisores sobrevola amb parsimònia política el país del seny i la rauxa. I la terrible ombra que projecta enfosqueix tota iniciativa que cerca la llum per créixer i desenvolupar-se en plenitud de condicions. Però entre tot allò que es belluga sota el cel de l’imperi de les retallades còsmiques, existeix un festival igual o més irreductible que un poblet gal. El BarnaSants enfoca la 17a edició amb l’arrogància de qui es creu en possessió del secret de la recepta d’una poció màgica que proporciona una força descomunal. Amb dos pebrots.

Amb l’amenaça d’un nou concepte de l’estat de benestar subjugat pel poder d’uns diners desapareguts en combat, programar un cartell amb més d’un centenar d’actuacions sobrepassa el concepte de resistència. Amb dos pebrots. És com dir que no es vol jugar al joc de l’estira i arronsa. A deixar-se de solemnitats metafísiques, a negar-se a patinar sobre el parquet de la borses, a ballar al ritme de la moneda única, per demostrar que la cultura té una raó d’existir que va més enllà de les tiranies que s’amaguen a les entranyes d’un porquet de ceràmica. Amb dos pebrots. És una actitud de compromís. De reivindicar la raó de l’existència. De saber i voler que la finestra ha de restar oberta si es vol seguir respirant. Amb dos pebrots.

I tot això, a cegues. Configurant un cartell mastodòntic, un projecte que deixa petits els oceans, sense saber si les institucions que posen el logo a peu de pòster aportaran la quantitat estipulada i signada o la amputaran sense complexes com qui li talla els dits a un mag abans de repartir les cartes. Amb dos pebrots. Cosa que fa un total de deu pebrots. I, de ben segur, que em deixo algun que un altre al tinter.

J. M. Hernández Ripoll és periodista i guionista, crític musical del diari Avui, autor de lletres de cançons, programes de televisió, cròniques i relats infantils, entre ells “Cuentos de todos los colores” i “Todo el mundo cuenta”.

')}