Carme Sansa i Barnasants, guardonats amb el Memorial Francesc Macià

Ahir a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, al Fundació Josep Irla va fer l’entrega del Memorial Francesc Macià, en la categoria individual, a Carme Sansa per la seva dilatada trajectòria com a actriu de teatre, cinema i televisió, així com pel seu compromís social i nacional, on ha esdevingut una referent del món cultural. En el seu discurs, ha reivindicat el compromís col·lectiu de país.

“Ser català és lluitar sempre, però endavant amb aquesta lluita per la nostra llengua i cultura”.

En la categoria d’entitat, el jurat del Memorial Macià ha destacat el treball del projecte cultural Barnasants per la seva tasca de suport i promoció cultural, amb presència arreu dels territoris de parla catalana, i que ha estat clau per donar a conèixer la cançó d’autor a les generacions més joves.

“L’element que ens dona sobirania és la cultura”, ha destacat Pere Camps, director del Barnasants. Per això, “ens cal una conselleria de cultura forta que freni l’onada de feixisme contra la llengua, la cultura i la sobirania nacional”.

L’entrega s’ha celebrat durant la tradicional Nit Irla, a més del Memorial Francesc Macià s’ha fet entrega del Memorial Lluís Companys a l’activista Mireia Barba, cofundadora d’Espigoladors, en la modalitat individual, i a la Xarxa Catalana de Graners, en la modalitat col·lectiva i el Premi d’Assaig Irla a la filòloga Helena Borrell per l’obra “Per què no sona bé. Les conseqüències de la minorització del català per al registre col·loquial i algunes propostes“. Borrell ha recordat que la llengua catalana és un dels reptes més importants i més urgents que tenim com a país.

“Tenim els recursos lingüístics per fer-ho, el que ara ens falta és saber-los aprofitar”

L’acte ha comptat amb la presència de Joan Manuel Tresserras, el president de la fundació i exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres personalitats del món de la cultura, que ha volgut fer arribar un missatge davant la confusió d’entendre únicament la cultura com a entreteniment, ha reivindicat doncs l’empoderament de la cultura:

“La cultura és la més sofisticada caixa d’eines dels dominadors i dels qui no volen ser dominats”