Selma Bruna presenta un concert íntim en solitari on la veu esdevé espai de resistència i memòria.
Després del camí recorregut amb Marala, inicia una nova etapa artística que posa al centre el cant com a gest polític i comunitari, en paral·lel a la seva feina actual creant música per a espectacles escènics i bandes sonores. Amb la col·laboració especial de Salma Alhakim, el repertori combina cançons tradicionals i composicions originals per teixir un relat sonor arrelat al territori i obert al present.
El repertori transita entre composicions pròpies, cants d’arrel i paisatges sonors minimalistes que conviden a escoltar des de la presència. En un món accelerat, la proposta defensa la fragilitat, la tradició viva i la força del cos que canta, reivindicant la llengua i la música com a espais de trobada.
