Carregant Esdeveniments

Homenatge a Joan Manuel Serrat i Joan Salvat-Papasseit

«Res no és mesquí. 50 anys» és la producció pròpia que enceta la 32a edició del Festival Barnasants, en homenatge a Joan Manuel Serrat i Joan Salvat-Papasseit. El punt de partida de partida de l’espectacle serà el disc homònim Res no és mesquí, editat el 1977, del qual el 2027 se’n celebrarà el cinquantè aniversari. L’àlbum serà el pal de paller del recital, per bé que també hi trobarem d’altres cançons de Serrat amb què el cantautor barceloní va musicar d’altres poetes catalans com Josep Carner, J.V. Foix, Josep Palau i Fabre, entre d’altres, així com alguns dels seus clàssics més estimats.

 

Un pianista de renom internacional i una gran veu femenina seran els encarregats d’encapçalar un espectacle que reunirà també d’altres artistes convidats, de disciplines diferents. Els noms dels dos artistes principals, però, romandran desconeguts fins el mateix 28 de gener, que el públic els descobrirà en el moment d’alçar-se el teló.

L’Aliança del Poblenou aporta una connexió concreta amb la trajectòria de Serrat. A més del seu concert mític enregistrat al Teatre Aliança del Poblenou i retransmès per al programa A su aire de TVE, el 1974, l’Aliança és també un dels escenaris vinculats al començament de la carrera de Serrat, especialment de l’època dels Setze Jutges. La celebració d’aquesta inauguració al mateix espai posa en relació aquella memòria escènica amb el nou homenatge.

Amb aquesta producció, el Barnasants situa la trobada entre poesia i cançó al centre de l’obertura de l’edició de 2027. El títol reivindica el vincle entre dos creadors i una obra que, cinquanta anys després de la seva publicació discogràfica, torna a ser motiu de creació i d’escolta compartida.

Amb aquest espectacle, el Barnasants vol reivindicar el Joan Manuel Serrat “més catalanista”, per la seva tasca de divulgació i projecció tant de la llengua catalana com dels poetes catalans que Serrat ha musicat al llarg de la seva carrera. Es tracta de tornar a posar el focus en una part de la carrera de Serrat darrerament poc explicada i probablement menys reconeguda, que és l’amor, la tasca de divulgació i el compromís que va demostrar «el noi del Poble-sec» per la llengua catalana i els seus poetes, i que, entre d’altres, va permetre que tota una generació de catalans que patien el segrest cultural del franquisme, accedissin als poetes de la nostra llengua.

Cal recordar que Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) és una de les figures fonamentals de la poesia catalana del segle XX. La seva obra, marcada per la força de les avantguardes, l’esperit vitalista, la llibertat i l’exaltació de l’amor, ha mantingut una estreta relació amb el món de la cançó i ha inspirat nombrosos músics i cantautors.

Un dels vincles més destacats és el que va establir amb Joan Manuel Serrat, que el 1977 va dedicar-li íntegrament l’àlbum Res no és mesquí, en què musicava una selecció dels seus poemes i va contribuir així decisivament a acostar-los molt especialment a les generacions més joves. El disc inclou peces tan emblemàtiques com «Res no és mesquí», «Quina grua el meu estel», «Si jo fos pescador» o «Deixaré la ciutat», a més de «Cançó per a en Joan Salvat-Papasseit», escrita pel mateix Serrat com a homenatge al poeta.

Seu

Teatre l’Aliança del Poblenou.

Rambla del Poblenou, 42
Barcelona, Barcelona 08005
+ Mapa de Google