Nova data · 21 de Maig · Octubre CCC · 20h· 12/15€
CASA
L’etern retorn de Júlia és un test de coherència en què cada pas fet està calculat amb cura. Casa té la puresa de les coses que es cuiden des de les arrels. Com ja va passar a la seva anterior col·lecció, Pròxima B, la màgia es produeix amb l’aparició del tercer element, el que fluctua. Javier Vicente, Carasueño. El productor (Tulsa, Alondra Bentley, Calavera) repeteix el seu paper de presa de terra, de brúixola i de líquid conductor, passejant al costat de Júlia a la recerca de cadascuna de les moltes portes que s’obrin en el disc.
La Casa de Júlia és una llar que solapa tots els seus temps en només un; una superposició de records i instants en forma de detalls perfectament disposats al llarg de la seua arquitectura. Per a aconseguir aquesta sensació de familiaritat, de pell —a vegades tan difícil de trobar en treballs de pop sintètic —, han optat per l’enfocament orgànic; fins i tot artesanal, des del punt de vista més tradicional. I la proposta funciona. En la seua investigació sonora d’objectes domèstics, amb els quals van aprofundir en la composició, han aprofitat útils de cuina, trossos de fusta o cristalls per a crear sons que, digitalitzats, continuen mantenint el caràcter orgànic i experimental.
I les veus. El recorregut a través de la llar construïda per Júlia a Casa es vertebra amb subtilesa a través del particular tractament aplicat en l’apartat
vocal. El treball d’orfebreria amb les veus —les seues veus—, com si es tractara d’orífex que modulen l’or amb les seues pròpies mans, acompanya al visitant en tot moment: és un ressò amable al final del corredor que s’estén per tota la casa, de la porta d’entrada a la d’eixida. En una sort d’actualització dels lares, els déus de la família que adoraven els primers romans, l’artesania vocal en ‘Tradicional’, ‘Plom’ i ‘Ut’, entre d’altres, guia i ens protegeix dels estranys durant la nostra visita.
