Canzoni A Sdraio
La línia estilística de Daniele Silvestri combina la recerca d’una nova cançó d’autor amb la resposta del gran públic, barrejant talent i tradició, lleugeresa expressiva i compromís cívic, com ho demostren cançons com Cohiba, Il mio nemico, L’appello, Quali alibi, A bocca chiusa, Argentovivo, juntament amb clàssics com Le cose in comune, Occhi da Orientale, Testardo, Salirò, La Paranza, per citar-ne només algunes.
Els nombrosos reconeixements que ha rebut (Premio Tenco, David di Donatello, Recanati, Amnistia Itàlia, Grinzane-Cavour, Carosone, per citar-ne alguns) constitueixen una confirmació més de la seva atenció envers els altres, d’una mirada, d’una paraula i d’una acció sempre atentes al present, solidàries, lúcides i generoses.
La cifra stilistica di Daniele Silvestri coniuga la ricerca di una nuova canzone d’autore con il riscontro del grande pubblico, mescolando talento e tradizione, leggerezza espressiva e impegno civile, come testimoniano canzoni quali Cohiba, Il mio nemico, L’appello, Quali alibi, A bocca chiusa, Argentovivo, al fianco di evergreen come Le cose in comune, Occhi da Orientale, Testardo, Salirò, La Paranza, per citarne alcune. I tantissimi riconoscimenti ricevuti (Premio Tenco, David di Donatello, Recanati, Amnesty Italia, Grinzane-Cavour, Carosone per citarne alcuni) costituiscono un’ulteriore conferma della sua attenzione verso l’altro, dello sguardo, della parola e dell’azione sempre vigili sul presente, solidali, lucidi, generosi.
