BRAMS inaugurarà la 27a edició del Barnasants

• L’espectacle, titulat “Baula rere baula”, vol homenatjar la banda berguedana en el 30è aniversari del seu primer disc, com a peça clau generacional entre la Nova Cançó i els grups reivindicatius emergits les darreres dècades. 

• La producció es presentarà el 22 de gener al Teatre Joventut de l’Hospitalet i recorrerà fins a 10 llocs dels Països Catalans dins el Barnasants. Aplegarà convidats especials.

• Durant els recitals, els BRAMS s’acompanyaran a l’escenari d’artistes de cada lloc, en representació dels pares, germans i fills musicals de la banda.
  

Dilluns, 13 de desembre de 2021

El Projecte de cultura en xarxa Barnasants ja prepara la 27a edició amb una producció pròpia molt especial que donarà el tret de sortida al certamen de cançó d’autor per excel·lència dels Països Catalans. La mítica formació de rock i ska berguedana, BRAMS, liderada per Francesc Ribera “Titot” i David

Rosell, i amb més de 13 discos a l’esquena, preparen un espectacle per encàrrec del BARNASANTS, pensat per a auditoris i teatres, coincidint amb el 30è aniversari del primer disc del grup. L’espectacle vol ser un homenatge als BRAMS i un reconeixement a les tres generacions de músics i artistes de la cançó d’arreu dels Països Catalans.  

L’any 1992 Brams publicava el seu primer disc, Amb el rock a la faixa. En aquells temps, en què les institucions jugaven a ser olímpiques i bandejaven la Nova Cançó per ser massa incòmoda, va aparèixer una banda disposada a prendre el relleu de la protesta cantada per fer ballar, pensar i lluitar el jovent dels Països Catalans. Han passat 30 anys, centenars de concerts i més de 13 discos, però l’esperit combatiu que els va fer néixer es manté intacte. Ara, per celebrar aquest aniversari, el grup liderat per Francesc Ribera “Titot” i el músic i productor David Rosell, torna amb un recital molt especial pensat per a teatres i auditoris, amb què proposen un recorregut per les tres dècades de música, història i compromís col·lectius, acompanyats de convidats molt especials que representaran les tres generacions de la cançó d’aquest país: els pares de la Nova Cançó, els germans que van emergir també en aquell moment, i els fills que avui tenim en el nostre panorama musical. 

Una banda de rock i ska inaugurant un festival de cançó d’autor? 

Sens dubte, l’espectacle vol ser un homenatge i reconeixement a una banda sense la qual no s’entendria l’emergència dels grups de música juvenils i reivindicatius que han anat emergint en el panorama musical de les darreres dècades dels Països Catalans, i fins a l’actualitat. Alhora, amb aquest espectacle, BRAMS també es manifesten deutors de tota la generació precedent, la generació de la Nova Cançó, hereus d’aquell esperit de revolta permanent que impregnava els recitals de les grans figures del gènere. 

Més enllà del reconeixement generacional, amb aquesta producció pròpia tan especial el BARNASANTS també pretén trencar les costures dels tòpics establerts al voltant de la cançó d’autor. El projecte de cultura en xarxa, encapçalat pel director i activista cultural Pere Camps, sempre ha reivindicat la cançó d’autor com un gènere propi i independent, no pas com un estil: un gènere híbrid —amb elements poètics, musicals i interpretatius— , però amb característiques pròpies. La cançó d’autor es pot interpretar en clau de jazz, de música tradicional, de rap, de música electrònica, en format acústic, elèctric, i, per què no, en clau de rock o de ska. El que determina el gènere de la cançó d’autor, per tant, no és pas l’estil musical sinó l’equilibri perfecte entre text i música, que persegueixen el mateix propòsit creatiu. Com diria el cantautor i especialista Miquel Pujadó, «una gran música o un gran text no fan una gran cançó. Cal l’equilibri entre les parts i la sensació que aquestes parts es necessiten mútuament». 

En aquest sentit, els BRAMS són un exemple perfecte de com es pot fer cançó d’autor amb un estil musical que trenca els estereotips del gènere. Les cançons de BRAMS interpel·len directament l’espectador, a través de textos punyents, incòmodes i reflexius,

acompanyats d’una música tan combativa com les paraules. Això és exactament el que defineix l’ànima del BARNASANTS. 

Gira pels Països Catalans i convidats especials de cada lloc 

Tenint en compte el caràcter tan especial de l’espectacle, el BARNASANTS ha volgut que Baula rere baula recorri el conjunt dels Països Catalans, en el marc del festival, que, un any més, tindrà programació confederal (al País Valencià, Illes Balears, l’Alguer i Catalunya del Nord, a més del Principat). Així, en total, seran 10 concerts -l’estrena a L’Hospitalet i 9 concerts més- repartits per llocs com Formentera el 5 de febrer –que enguany torna a ser seu del Barnasants, gràcies al suport del Consell Insular de l’illa i la col·laboració de l’Obra Cultural Balear de Formentera–, Bellreguard (País Valencià) el 26 de febrer, Amposta, Balaguer, Girona el 2 d’abril (al Teatre Municipal, dins el Festival Strenes), Manacor (Mallorca) el 9 d’abril, l’Alguer el 24 d’abril amb la col·laboració de la Plataforma per la Llengua, la ciutat de València, i finalment la Catalunya del Nord, amb la col·laboració del Casal de Perpinyà. 

A cada concert, els BRAMS aniran acompanyats de convidats del lloc on es faci el concert, que representaran les tres generacions de la cançó d’arreu del país. D’aquest manera, es vol fer l’homenatge extensiu a les tres generacions i a tots els cantautors d’arreu dels territoris de llengua i cultura catalanes. 

BRAMS, 30 anys de discos i centenars de concerts a l’esquena 

D’ençà del 1992, Brams ha publicat 13 discos complets. El primer va ser Amb el rock a la faixa (1992), seguit de Ni un pas enrere (1993), La diplomàcia de la rebel·lia (1994), Cal seguir lluitant (1995), Al Liceu (directe) (1997), Nena de Nicaragua (1998), Tot és possible (1999), Aldea Global Thematic Park (2001), Energia (2003), Sempremés (2005), Oferta de diàleg (2011), Anem tancant les portes a la por (2014) i Demà (2017). 

La banda sempre ha mantingut un compromís intacte tant amb les lluites socials i nacionals, com amb la solidaritat internacionalista. En aquest sentit, més enllà del reguitzell infinit de concerts que el grup ha dut a terme arreu dels Països Catalans al llarg d’aquests 30 anys, BRAMS també ha sabut presentar el seu projecte i establir ponts amb d’altres cultures, com Euskadi (com ho prova la col·laboració amb Negu Gorriak La diplomàcia de la rebel·lia), Occitània, Itàlia, o Amèrica llatina. De fet, a la fi del 1997, el grup va fer una gira per Nicaragua (donant suport al FSLN en les eleccions municipals), El Salvador i Veneçuela. És d’aquesta gira que en sortí el seu sisè disc, Nena de Nicaragua. 

Però, potser, la manera més fàcil i ràpida d’entendre la influència cabdal dels berguedans en el panorama musical dels Països Catalans, és llegir l’entrada que l’Enciclopèdia catalana dedica al grup: 

Grup de rock radical

Liderats pel cantant Francesc Ribera i Toneu, Titot, els Brams nasqueren al Berguedà al juny del 1990. La formació original la integraven Titot, Toni Romero, August Gendrau, Francesc Xavier Martínez, Josep Maria Gómez, Jordi Castilla i Sílvia Cardona. Després d’uns inicis en el circuit comarcal i de festes majors, debutaren amb Amb el rock a la faixa (1992), disc que manifestava la inequívoca vocació independentista del grup. Convertits en la punta de llança del rock independentista català, els Brams elaboraren una discografia compromesa en què mai no perderen el to reivindicatiu independentista. El seu segon disc fou Ni un pas enrere (1993), al qual seguiren La diplomàcia de la rebel·lia/Bihurkeriaren Diplomazia (en col·laboració amb Negu Gorriak, 1994), Cal seguir lluitant (1995) i Brams al Liceu (1997). Un viatge del grup a l’Amèrica Central al final del 1997 amplià el seu ventall estilístic i incorporaren explícitament l’ska. L’enriquiment quedà palès amb un dels seus millors discs, Nena de Nicaragua (1998). El pas dels anys revertí en textos en què el compromís social i polític adoptà un to més reflexiu i en un concepte musical que s’allunyava del rock radical i integrava influències de diferents estils, anticipant l’explosió de la música mestissa del principi del s XXI. L’evolució culminà a Tot és possible (1999) i Aldea Global. Thematic Park (2001), en què articularen un discurs antiglobalitzador. L’any 2003 s’edità Energia, últim treball del grup, que decidí dissoldre’s el 2005 en un concert multitudinari a Berga, el 7 de maig, que quedà enregistrat al disc Sempremés. Tot i això, al desembre del 2009 el grup tornà als escenaris a Palma, on inicià una ronda commemorativa del seu vintè aniversari, i el maig de 2010 Titot anuncià la represa del grup.”