Home / Paraules de Barnasants /  Si només quedarà el so

 Si només quedarà el so

Si només quedarà el so

A finals dels anys seixanta la poeta iraniana Forugh Farrojzad es preguntava “si només quedarà el so, per què hauria d’aturar-me?”. Dit d’una tirada és un vers clar, però inquietant quan s’esvaeix el so de les paraules dites amb veu de llegir per dins. Les cançons de la Maria Arnal i el Marcel Bagés vénen d’un lloc similar a la tossuderia d’aquest so que, com si res, perdura. Perquè un cop cantades, abans de desintegrar-se en àtoms sònics, algú les pesca al vol i les respira en un boca a orella que és un boca a boca de les veus d’allò popular i populós.

Si existís una màquina de dibuixar els trajectes pels quals han caminat les cançons que canten, ens traçaria un garbuix elàstic que transita per les carreteres dels afores d’una topografia localíssima i per les línies discontinues dels viatges transoceànics. Deia la  iraniana que “el camí passa pels capil·lars de la vida” i aquests cançons diuen precisament aquest camí que ens passa a totes i a totes ens relata des de fa sempre.

La Maria i el Marcel treballen el so com qui emblanquina un mur: incloent a l’enèsima versió enregistrada d’un cant d’antany un sediment de mots nous que potser amb temps seran també antics a força de cantar-los. I vestides de camuflatge, les paraules d’abans i les d’avui caminen per una guitarra extemporània, dolça i dura, que esborra les categories abans que ningú les acabi d’escriure. I et deixen amb les orelles a la intempèrie d’uns sons que contenen les mans erosionades de l’àvia i l’entrada d’un concert a l’apolo marcant la pàgina d’un llibre de filosofia.

Tot això et passa quan els hi veus les veus a l’escenari i creus que si més no ja ho has vist tot. Però entre cançó i cançó van invocant tots els noms que, en el fer en col·lectiu, hi són encara que no els vegis. Una conspiració de còmplices que donen aire i donen idees i donen caliu a aquesta trama d’autories que existeixen perquè no es distingeixen. Compartint imaginari i tramant comunitat perquè ja ho diu la Forugh, que “formar part del llinatge sagnant de les flors, m’ha compromès amb la vida”. I dic jo que ja que hi som, si només quedarà el so, cantem-nos.

 

marta v.

I també...

Logo Barnasants

El Barnasants celebra la seva edició més feminista amb més de 110 concerts en 88 dies

El Barnasants celebra la seva edició més feminista amb més de 110 concerts en 88 ...

Un comentari

  1. Felicitacions per la iniciativa del nou blog col·laboratiu del Barnasants.

    Visca l’assemblea literari-musical!!!!

    Per a encetar aquesta nova proposta barnasiana, un esplèndid comentari poètic sobre el concert Arnal/Bagés de la Marta V. Paraules sensibles i encertades sobre les cançons, la poesia i el so de la Maria Arnal i el Marcel Bagés amb la magnífica i pertinent referència a la poeta iraniana.

    VOLEM ACOLLIR, TAMBÉ LES POETES!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>