Home / Paraules de Barnasants / BS18 Crònica #3: El joves del Joventut

BS18 Crònica #3: El joves del Joventut

per Marta Vallejo

foto Juan Miguel Morales

L’Albert Rosell improvisa unes notes de Mompou per omplir la pausa abans del següent número de varietés, ja és ancià i és molt de nit. Abans de tancar el cabaret a l’hora que  comencen a posar els carrers, Luis Doria l’estrella musical i banal, se li acosta i diu “Bravo Alberto, excelentes los silencios”. I per l’escletxa que obren aquests silencis comença a brollar la novel·la El pianista, del Manuel Vázquez Montalbán.

Hi ha quelcom d’inquietant en l’ímpetu creatiu del músic que decideix callar, sobretot quan la decisió és ferma i les explicacions senzilles. En Ramon Muntaner va cantar durant vuit discs i tretze anys i després es va retirar. Es va retirar tant que quan li fan un homenatge, no canta. Educadament, humilment, quan acaba el concert puja a l’escenari i agraeix, agraeix, agraeix a tots aquells que l’han cantat. I declara que tornar a cantar, preferiria no fer-ho.

Una presa de posició des d’on pronunciar-se, com l’Albert Rosell pels terrats de la plaça del Padró en sortir de la presó:

  • Yo soy músico
  • ¡No!
  • Sí. Soy músico. Creo que sigo siendo músico. Era músico, desde luego.

En Muntaner asseu entre el públic les raons de la seva retirada: una mena de respecte pel respectable, una mena d’afirmació com un cronòmetre que marca el pas del temps afegit . Aquest és un concert per quinze veus i un públic de coneguts i saludats:

“Casi todos nos conocíamos, éramos la resistencia interior, los que habíamos forcejeado con el franquismo desde la universidad o desde las fábricas. Nos reconocíamos con la mirada y nos cruzábamos la misma pregunta:¿ y ahora qué?”

Que es reconeixen en la infància de celobert del Joan Ollé i en la remor rebel del Martí i Pol. Fills del carrer de Pere Quart, jubilats amb cent mil diumenges per ballar. Encarregats d’haver fet sonar el Muntaner a les infàncies d’un jovent que fa lloc al seu imaginari per les cançons d’un intèrpret que ja no canta.

L’emoció del Ramon Muntaner i les mans que li tremolen, posen un mirall davant d’un públic avesat a l’alquímia de l’optimisme de la voluntat i el pessimisme de la raó. Un públic que s’abraça al vestíbul d’un teatre que només es pot dir Joventut.

“Jóvenes envejecidos o viejos rejuvenecidos. La literatura, y las letras en general, hidratan la piel y mantienen la apariencia de juventud.“

I també...

enric-hernàez-barnasants-juan-miguel-morales-(4)

BS18 Crònica #6: Enric Hernàez, eme punto rajoy i Chico Buarque

La Muriel Colbert va decidir fer la tesi sobre Jesús Galíndez, activista basc assassinat pel ...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>