Edició 2013

Cançó protesta 2.0

 

Per Jordi Bianciotto

 

Portem molts anys donant a la figura del cantautor un sentit renovat, allunyat dels clixés clàssics i recordant que s’ha anat transformant en una versió potser més refinada, eclèctica, heterodoxa i, ah! despolititzada, però just quan estem a punt de convèncer tothom, començant per nosaltres mateixos, llavors, plaf! esclata aquesta crisi atroç i ho capgira tot.

 

Sí, el trobador que fa cançons sobre la cua del cinema o el pòsit de la tassa de cafè existeix, i tant que sí, però alhora contraataca el cantautor rabiüt, compromès i vestit per al combat. Potser ens vam precipitar a l’hora de voler enterrar-lo. Crèiem que el benestar de les nostres enormes classes mitjanes seria etern i també inqüestionable, i que això convertiria el crit insurrecte en anacrònic.

 

Ara, la mateixa realitat ens està passant pel damunt. I tornem a sentir veus airades, i algunes teories que parlen de la fi de la cultura de la transició, del canvi de paradigma i del necessari compromís de l’artista amb el seu entorn. Però bé, el cantautor protesta de nova fornada no s’expressa només amb la veu i una guitarra, el seu format secular, sinó que té molts altres aspectes, també col·lectius, i s’alimenta de gèneres diversos, inclòs el hip-hop, una estètica musical que s’obre pas al BarnaSants d’aquest any. El signe dels temps sembla donar la raó a aquest festival obstinat, que ha seguit el seu camí sense més influències externes que les que ha volgut absorbir a consciència.

 

Torna el BarnaSants, doncs, rearmat i amb més raons que mai; desplaçant el focus cap a àrees culturals desateses (el món paral·lel occità) i, en fi, sense moure’s gaire d’allà on era, i aquí rau la seva potència: “L’hem conegut sempre igual”.

 

*Jordi Bianciotto és periodista, crític musical d’El Periódico i autor de llibres com “Guía universal del rock”, “La revolución sexual del rock” o “Bruce Springsteen en España”.

 

 

Un sistema de vida alternatiu

 

Per Pere Pons

 

Poc es podia imaginar, o potser sí, el provecte Pere Camps que arribaria un dia en què el BarnaSants deixaria de ser un festival per convertir-se en un sistema de vida alternatiu. Un planeta amb vida pròpia, paradigma dels ecosistemes sostenibles i immune a la pandèmia de les retallades. Una iniciativa que legitima la idea que els seus artífexs “no són d’eixe món”, sinó més aviat d’una terra promesa que acarona les oïdes i nodreix les emocions. Darrere aquesta integritat que els manté sencers, hi ha una capacitat de lluita, esforç i combat que en temps de mites i olimps hauria desafiat els treballs d’Hèrcules.

 

Per tot plegat cal considerar una autèntica fita la continuïtat d’una proposta on la veu, la paraula i el so han esdevingut la munició que dóna resposta a la cridòria i els encenalls d’aquesta era malastruga. Ni morir dempeus ni viure de genolls, tan poc encaixa el BarnaSants amb els gestos heroics com amb la súplica del pidolaire. Es tracta d’una necessitat tan vital com l’aire que es respira, d’un cos que disposa de tots els seus òrgans a ple rendiment i que no pot acceptar imputacions de cap mena. Amb l’argument que vénen mal dades, és cert que podria excusar-se i justificar l’ús de tisores i altre material quirúrgic en relació a la quantitat de concerts de l’edició anterior.

 

Però bé sap que la cirurgia no és més que un pedaç dermoestètic. El que realment preval, cala fons i s’instal·la dins el moll de l’os és fruit de deixar-s’hi la paciència, la dedicació i la carcanada. Es tracta d’un encadenat d’estrofes formades per lletres que tot sovint deriven en un poema expressat des de la música que batega al seu interior. No els sembla?

Pere Pons és director de “Jaç”, revista bimestral dedicada al jazz, al blues i a les músiques improvisades. També és col·laborador del diari Avui, entre d’altres publicacions.

 

I els geners… miracle!

 

Per J.M. Hernández Ripoll

 

Torna un nou gener i amb ell el miracle anual del BarnaSants.

Cert, el miracle dels geners, un miracle que dura tres mesos, molt més que el del pa i els peixos abans de la industrialització comercial o l’aparició efímera de la Verge de Fàtima davant d’aquells pobres tres pastorets. A en Pere Camps últimament li plouen els premis i les medalles, però si aquest món fos rodó i no quadrat, l’haurien de canonitzar a l’Església dels Impossibles. L’haurien de declarar sant Pere Camps, per desmuntar aquella vella dita que diu que pagant sant Pere canta. El que canta és un altre sant Pere, el de les fogueres, de les piules i les traques. El nostre sant Pere, en Camps i Campos, si canta alguna cosa, canta veritats com a punys mentre espera que li paguin aquells que un dia es van comprometre a pagar, un sinònim que s’utilitzava a l’edat de pedra en lloc d’emprar expressions tan actuals com ara donar suport o patrocinar.

Arriba el miracle dels geners, i ja en van divuit. El BarnaSants no plega veles per molt que les butxaques de mig país estiguin més foradades que els mitjons d’un cantautor. S’esmolen les guitarres i s’afinen les veus davant d’un panorama social que es podria caricaturitzar amb el crit de Munch. Això sí que és una epopeia i no la del bo d’Ulisses, que faríem malament d’oblidar que era grec. En Pere Camps és català, que també té el seu què. Entre el debat independentista, la normalització lingüística, l’espoli fiscal, la corrupció política, els atacs casposos dels mitjans de comunicació de la caverna i el soroll de sabres que arriba de la Meseta, s’ha de tenir la perseverància, l’empenta i la paciència d’un sant per seguir endavant amb una empresa/miracle com la del BarnaSants.

Senyores i senyors, els geners: miracle. Ja ens estem cantant als pantalons.

 

 

*M. Hernández Ripoll periodista i guionista, crític musical de diversos mitjans, autor de lletres de cançons, programes de televisió, cròniques i relats infantils, entre ells “Cuentos de todos los colores” i “Todo el mundo cuenta”.

 

Imatge gràfica: Júlia Solans & Juan Cardosa

poster_barnasants2013

fb_header

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>