Si els fills de puta volessin no veuríem mai el cel

Per Pere Pons Terra de cançons. “Si els fills de puta volessin no veuríem mai el cel”, deia la cançó en un temps de grisor perpètua on l’ingravidesa estava reservada a la gossa Laika com a primera cosmonauta de l’antiga Unió Soviètica. Ara però, en plena era low cost, han ...

Més »

El cantautor no es destrueix: es transforma

Per Jordi Bianciotto L’etiqueta de cantautor ha deixat de sonar antiga. No fa gaire, tothom se’n desmarcava: evocava estètiques remotes, aridesa, crispació. Ara, en canvi, pot servir per emmarcar la proposta del creador indie que enregistra les seves cançons a casa amb un ordinador, o del grup que fa anar ...

Més »

La revolució segons María Inés Ochoa

Com que el BarnaSants estrenava programació a l’auditori Josep Carreras de Vila-seca, vaig apuntar-me a l’excursió per descobrir que a la comarca hi ha vida més enllà de la petroquímica i Port Aventura. L’auditori és com una caixa de fusta, amb una acústica immillorable i unes butaques còmodes amb prou ...

Més »

Joan Amèric mata dos pardals d’un tret al Barnasants

Feia anys, molts, massa, que no veia Joan Amèric. Ens vam conèixer abans no canviés el mil·lèni, una època en la què vam mantenir un cert contacte com abans acostumava a passar entre artistes i periodistes. Dient això sembla que enyori temps pretèrits, quan en realitat allò que enyoro és ...

Més »

Barnasants canta Labordeta

El 19 de setembre de 2010 va morir José Antonio Labordeta i la cançó ibèrica es va quedar orfe, desproveïda de la seva motxilla de cançons i del farcell d’històries que van fer d’un home eixut i entranyable una autèntica institució de la paraula cantada. Des del 1996, any en ...

Més »