EN JOAN FA DISSABTE

Sembla que a en Joan Masdéu no li afecta la crisi dels quaranta, per que segueix igual de bé i de jove que quan lluïa estampa al capdavant dels Whisky’ns. Continua mantenint una imatge pop, un estil d’entendre la vida i la música que també està contínuament present a les ...

Més »

EL PLAER DE VERSIONAR

Vagi per endavant que sóc de l’opinió que n’Albert Fibla demostra un coratge enorme versionant Paolo Conte. Dit això, cal anar per parts. Apropiar-se les cançons del monstre piamontès, és una tasca molt complicada pel talent que reclama traduir la càrrega emocional, el desgast decadent i l’aspre delicadesa, intrínseques en ...

Més »

OBRIR-SE I DEIXAR PAS

Partint de la base que cadascú s’acomiada a la seva manera i que els comiats sempre són personals i intransferibles, no se si és matemàtica o lògica aplica, però la raó em diu que quan un artista o grup s’acomiada oferint dues vetllades consecutives, l’autèntic adéu, el veritable i real, ...

Més »

VESPRE DE NERVIS I ANARQUIA

Vespre de nervis, el de diumenge. Mots nervis. Als camerinos, a les taquilles, entre la gent que dibuixava una llarga cua, nervis al vestíbul, al carrer i, per extensió, nervis a tot l’Hospitalet. La febre s’havia disparat vint-i-quatre hores abans. Fins divendres, tot funcionava al ralentí, sense més reserves que ...

Més »

EL QUIXOT DEL FESTIVAL

Em trobo Javier Krahe per casualitat poques hores abans del seu concert a l’Auditori. Ell fumant un cigar i jo amb una canya a les mans, ens dediquem a recordar algunes de les batalletes que hem viscut plegats des que fa uns vint-i-cinc anys el vaig visitar a la seva ...

Més »